FINAL ALTERNATIU DEL LLIBRE "DIARI DEL BÚNQUER"

MICRORELAT DEL “FINAL ALTERNATIU” LIBRO DE LECTURA “DIARI DEL BÚNQUER”.

● Autor: Kevin Brooks. (Va nàixer en Exeter, Devon i va estudiar a Birmingham i Londres. Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i en correus, abans de deixar-ho tot per a escriure llibres. Té onze novel·les publicades i viu en Yorkshire del Nord).

● Editorial: Fanbooks.

● Personatges del llibre “Diari del búnquer”: Tenim a set protagonistes; en Linus, la Jenny, en Fred, l’Anja, en Bird, en Russell i l’Home de Dalt (el segrestador). Encara que jo vaig a descriure als sis que estan segrestats al búnquer.

▪ Aquests són:

- Linus, un jove de setze anys que viu al carrer, perquè es va escapar de casa per evitar que el seu pare, un home ric però sense ètica, el deixara en un internat.

- Després d’uns dies apareix la Jenny, una nena de nou anys que també ha estat segrestada.

- Al cap d'uns dies, arriben tres homes i una dona, també segrestats. En Russell, és un físic amb problemes de salut, que descobreix la majoria d’informació sobre el búnquer.

L’ Anja i en Bird són els més “adults”: dos persones de negocis, que només es preocupen per elles mateixes, per els seus vicis i per poc més.

En Fred és un misteri, i encara que tinga les seves coses dolentes, es mostra molt protector amb en Linus i la Jenny.

Pense que els més joves, Linus i la Jenny i el més gran Fred, són els que millor porten el segrest, ja que pareix que no deixen que la bogeria els atrapi.

● FINAL ALTERNATIU:

A mi personalment m’ha agradat aquest final, que encara que és prou macabre i cruel, crec que li va molt al que ens relata en el llibre l’autor. A més a més, pense que ens deixa una sensació amarga i desagradable, però a la fi i al cap... Què es podria esperar d’aquesta historia que tota ella és molt intrigant i impactant? En la meva opinió no tenen el perquè, que tots els llibres dedicats als adolescents tinguen que tindre un final bonic i feliç com en els contes.

▪ El meu final: (quasi que en ves d’escriure un final alternatiu, vaig a continuar en el final real del llibre per a que se’n imaginem un altre)

El Linus diu: “... sense llàgrimes, massa temps, marejat, m’ésigual la llum el túnel no...” “...això és el que sé, ja no fa mal, això és...” La llum la llum s’acosta i es fa cada vegada més gran, sé que el meu final ja arribat, però ja és hora de partir com tots els meus companys de búnquer. Tal vegada quan arribe a envoltar-me la llum em trobe amb la meua mare i amb tots ells. Tanque els ulls, espere, ja descanse...

(La llum de la llanterna ja és damunt d’ell).

-Xicon, Xicon! Me sens? Et trobes bé? Ja sóm ací, per ajudar-te!! No et preocupes per rés, ja estàs fora de perill!!

La llitera on el depositen està molt freda i per això en Linus s’adona que està viu.

- Linus, fill meu  sóc el pare, en aquesta llarga busca, m'he adonat que eres el més important de la meua vida.