viernes, 27 de noviembre de 2020

 27 de noviembres del 2020

Alexia ha empezado la clase haciendo la actividad de presentación.

Benja está explicando una excursión a Alicante sobre teleasitencia a la cruz roja.

Se aclarara en tutoría porque ahora nadie quiere.

Tema 4 La atención y la gestión de llamadas entrantes

1. la atención de llamadas desde el centro de atención

La atención se llamadas ocupa parte de las tareas del personal operador. Las llamadas que gestionan desde el centro de atención las podemos agrupar en dos bloques, según la agenda que las inicia:

· Las llamadas entrantes: Son las que se emiten desde el domicilio de la persona usuaria y se dirigen al centro de atención.

· Las llamadas de salida. Se denominan así las emitidas desde el centro de atención hacia el domicilio de la persona usuaria.

Las llamadas entrantes se clasifican en cuatro tipos:

· Informativas. Este tipo de comunicación tiene como objetivo transmitir información sobre contenidos temáticos.

·  De emergencia. Engloban las llamadas originarias por situación que implican riesgo por la integridad física, psíquica o social de la persona usuaria o de su entorno, que requiere la actuación y movilización inmediata de recursos.

· De sugerencias y reclamaciones. Llamadas en las cuales la persona usuaria se queja de la prestación del servicio, tramita reclamaciones o aporta propuestas para que el servicio sea mejor.

· De agenda. Son llamadas programadas desde el centro de atención, destinadas a hacer un seguimiento de la situación de la persona usuaria y transmitir sensación de soporte y confianza, también para recordar citas, actividades o gestiones.

1.2 Premisas por parte de las llamadas

La atención correcta de las llamadas es una de las acciones más importantes en la prestación del servicio de teleasistencia, las llamadas vienen de personas nen situación de vulnerabilidad.

Hay algunas premisas que hemos de recordar siempre que atengamos una llamada:

· Nuestro trabajo está orientado a proporcionar estabilidad. seguridad y tranquilidad a las personas que atendemos.

· Atendemos personas muy diversas, cada uno con su personalidad propia y con una carga emocional.

· Son personas que requieren respeto, atención personalizada y trato cordial, a causa de su situación de dificultad.

1.3 La comunicación no presencial se produce cuando el emisor y receptor no interviene presencialmente, sino por un otro medio, como el telefono.

Las desventajas de este tipo de comunicación son evidentes:

· Como que no dispone de contacto visual directo, no hay lenguaje visual y por tanto, no podemos matizar buena parte de la intencionalidad o de la carga emocional que se comunica mediante la expresiva y los gestos.

· En una conversación telefónica, además de la voz, intervienen tanto el dispositivo que utilizamos para mantener la comunicación con el canal para transmitirla, que es la linea telefónica. Si alguno de estos elementos falla, la conversación se verá alterada, obstaculizada o cortada.

2. Habilidades de comunicación en teleasistencia

Mantener una conversación telefónica es menos eficaz, que la comunicación directa, habremos de desarrollar algunas capacidades para minimizar los inconvenientes.

el operador/a deben basar su estrategia comunicativa son los siguientes:

· Expresarse de manera clara y precisa por medio del lenguaje verbal y también paraverbal.

· Escuchar de manera eficaz para comprender las necesidades de la persona usuaria de la mejor manera posinle.

2.1 Expresarse de manera clara y precisa

 Habremos de usar los componentes verbales y paraverbales.

· El lenguaje verbal. Se emite mediante palabras. Hace referencia al contenido del mensaje, a "aquello que se dice".

· El lenguaje paraverbal. Se refiere a los componentes vocales, no verbales del habla; dicho de otra manera, "como se dice" algo. Incluye aspectos como el volumen, el tono o la calidez de la voz, la entonación, la fluideza del habla, la velocidad, el uso de pausas, etc.

Para que una comunicación telefónica sea eficaz, se han de combinar todos los componentes:

· De una parte, el mensaje sea preciso, bien construido gramaticalmente y con un léxico comprensible para la persona usuaria.

· De otra parte, que se emita con un volumen y tono adecuado, con una voz cálida. que sea fluido y con las mínimas perturbaciones posibles, adecuado la velocidad a la capacidad de la persona usuaria.

2.2 potenciar la retroaloimentación

La retroalimentación es la comunicación que el receptor envías al emisor indicándole si ha entendido el mensaje o no.

- La retroalimentación en la atención teleasistencial

La retroalimentación es fundamental en la comunicación con una persona usuaria:

· Por nuestra parte identificaremos las necesidades reales que la persona nos quiere transmitir y conseguir que ella se sienta que ha sido entendida.

· La persona interpreta correctamente las indicaciones que transmiten, por que son una respuesta a las inquietudes que nos planteamos.

La retroalimentación efectiva en la prestación del servicio de teleasistencia, es conveniente que se den unas características:

· Que la persona usuaria espera un mensaje de vuelta.

· Debemos intentar que la persona no se desvíe de aquello que nos quiere transmitir.

· Integrar el aspecto afectivo de forma positiva. Para dar a la persona más confianza en concretar las demandas.

· El mensaje de vuelta solicite actuaciones que la persona puede llevar a cabo.

 - Barreras en la retroalimentación

Un operador del centro de atención podrá encontrar difucultades para mantener una retroalimentación eficaz con una persona usuaria.

Las barreras en la retroalimentación son todas las actitudes o ressitencias de la persona usuaria que difilcultan la conversación bilateral.

Nos podemos encontrar con diferentes obstáculos que pueden convertir la retroalimentación en una amenaza mas que en un elemento facilitador de la comunicación.

Algunos inpedimientos:

· El usuario no muestra interés en lo que le queremos transmitir

· No respeta los turnos para hablar.
· Tiene dificultades en entendernos

· Está distraida con su entorno.

· Responde afirmativamente pero sin atender la conversación.

· Está en un entorno ruidoso

2.3 La escucha activa

Escuchar activamente consiste en poner todos los medios de nuestro alcance para poder entender lo que nos quiere decir nuestro interlocutor, a la hora de conseguir que la retroalimentación sea positiva.

La escucha activa es una parte importante en la retoralimentación, el receptor afirma si ha entendido el mensaje del emisor y demuestra si de verdad está escuchando.

Escuchar activamente comporta una serie de actitudes y acciones por parte de la persona que esté atendiendo la llamada:

· No anticiparse en la conversación, respetar convenientemente el turno palabra.

· Actitud positiva y empática, intentar ver la situación desde la perspectiva del usuario.

· No juzgar los valores sobre el que transmitimos.

· Verificar la infoirmación a medida que la vamos recibiendo.

·Concentrarnos en los contenidos y el mensaje que la persona usuaria con quiere transmitir. Procurar entender lo que nos quiere comunicar. 













 




lunes, 23 de noviembre de 2020

TUTORIA 24/11/2020

 -AINH

-EXC

-ANI

-FCT

 

-EIE:

  • Falta de temps en examens.
  • Relacions de confianza.
  • Contradicions.
  • Favoritisme.
  • Puntalitat/normes.
  • Exces de confiança.
  • Diversitat d'opinions.
  • No silenci.
  • Solets.

martes, 17 de noviembre de 2020

AVALUACIÓ VERBAL TUTORIA DIA 17-11-20 MILLORES I COSES POSITIVES.

 17-11-20

 

Començem la classe parlant sobre la avaluació del mòdul de teleassistència en veu alta persona per persona:

Ainhoa Bonet: 

- entregar els treballs abans de fer els exàmens.

- fer treballs en grups.

Carla:

- hi ha molta faena.                - eliminar la proposta dels solets.

- l'assignatura és magnifica.      - comodín por buen comportamiento.

Ania Cardona:

- adelantar faena en classe. 

Kimberly Cerón:

- la idea de adelantar treball en classe li pareix una molt bona proposta.

- avisar abans de posar directament un solet. 

- si arribem tart a primera hora no posar solets perquè hi soden haver problemes, però si és arribar tart del pati, ahí sí.

- repás general del tema.

Carlos Company:

0

Vanesa Costa:

-  apoya el que ha dit Kim sobre els solets.

- la idea de fer resums li sembl a molt bé per a aprendre més. 

- apoya avançar faena.

Eiden:

- li va prou bé aquest mòdul, però hi ha un poc massa de faena.

- li sembla bé lo de a primera hora no posar solets si arribem una miquitiua tart.

Desiré Doblado:

- llevar solets a primera hora del  matí si hi ha retard.

- adelantar faena a classe.

Rosalía:

- parlar en psicòleg

Diana Esteve:

- solets legals.

Rosa Ferrando:

- si estudiem aprovem.

no serveix de res el fer mapes conceptuals perquè despés te una altra manera de estudiar.

Paula Fornés:

- correcte el de adelantar  faena en classe.

- posar solets de forma correcta.

- exàmens difícils.

Ingrid Gonzàlez:

- exàmenes fàciles

- apoya a kim, Ainhoa i rosa

- proposar fer les activitats dinàmiques com l'altre dia.

Sara:

- todo bien.

Elena Herrera:

- solets en sentits, tots en les mateixes condicions.

- entrega treballs abans de exàmens.

- massa càrregs.

Angie:

- li agrada la manera de fer els exèmens:

- també li agrada la manera en la que ixim a llegir el llibre fora. 

Alexia:

- general ninguna pega.

- faena és organizable i si la podem fer en classe millor.

- proposta de algún dia fer classes fora al aire lliure.

Desiré Marin:

 - no troba res negatiu.

- els treballs per a estdiar li semblen bé per a estufiar.

Belén Mas:

- entrega de treballs abans dels examens.

- fer més murals o algo per a llevar-ho del exèmen.

Paula Medina:

- no entén els solets.

- en algún exàmen que ens ajude Benja, no li pareix just.

Cristina Pons:

- posar solets amb raons.

- li pareix bé que ens done la oportunitat de fer faena en classe, però fer la entrega abans de l'exàmen.

Juan Portero:

- li sembla bé la entrega de treballs.

- solets legals.

Marta Rodríguez:

- activitats abans exèmens millor perque te més sentit.

- no eixir quan fa mal temps.

Selena Sanchis:

- fer més excursionetes.

- fer més murals.

- entregar treballs abans dels examens.

 


EXPLICACIÓ BENJA:

Per a millorar:

- solets.

- eixides bus/caminar.

- forma diferent estudi.

- quadra T=REMAC examens.

- donar mateixa faena a les mateixes persones de extres.

Possitiu:

- deixar temps.

- exàmens fàcils.

- mural per a llevar temari.

- subratllar paraules claus.

- treballs extra pujen nota.

- poder recuperar solets.

- exàmens recuperació.

- no suspén els treballs.

- orden y silencio.

- millora la distància social.


Ara mateixa estem treballant l'atenció i traent idees diferents.

Solets= tècnica de modificació de conductes. Busca inhibir comportaments inadequats. Treballem la escriptura organitzada. 

En una classe educativa hi han conductes inadequades. Les treballes:

- puntualitat

- paraules mal sonanats (tacos)

- palpació (per tem a COVID)

- móbil

A partir d'ara, Benja ens donarà 5 min. quan arribem de casa a l'insti per si hem tingut un problemeta, no més, per a no posar solet, però si pasa dels 5 min, sí.

En l'esplai 1: 3 min. 

En l'esplai 2: 5 min.

Així d'aquesta manera, treballem la puntualitat i ser responsable, organització i autocontrol.

Benja per tacos va a continuar posant solets.

Per el tema de palpacions, mantenim els solets en la proxèmia del COVID.

Proposar que no tanquen les portes.

El mòbil no se puede utilizar.

Si aquesta estratègies funciona bé, ens recompenarem ampliant el termini de temps (a les 2 setmanes augumenta a 5-5-5-).


* Les eixides amb bus les estan estudiant. 

*Les eixides de la natura, la pròxima és el dia 25. L'alumne pot proposar alternatives per si no vol anar (treball).

*Métodes estudi: buscar alternatives i puntúa igual.

Hi ha molt de càrrecs i molt poca gana de gent que les fa.

 

L'estrès és lleva amb organització.


19 alumnes si que els ha quedat be.

Anem a posar un indicador de millora:

 



lunes, 9 de noviembre de 2020

10/11/2020 TUTORIA

 -Hi ha que parlar en l'avaluació del cambi d'aules. 

-Com va el covid en el curs.

-Distancia social.

-Eixides naturals.

-Excursions als centres relacionats amb el nostre cicle, que sera molt complicat fer eixes eixides.

-Parlar de les FCT, si les farem al final i com les podrem fer.

-Parlar de com van els moduls en general.

-Problema concret.Teleassistència

-Com funciona la classe.

-Fer propostes.

-Favoritisme: igualtat en l'atenció.

-Respecte:

-Parlar sobre amargeitors, saboteitors i el club dels valents.

-Negligente: deixar, te una intensitat baixa, no es un maltracte tan alt.

 

-La classe en general esta funcionant adequadament, el curs pot acabar bé, nivell d'ansietat, ja eat casi el segon trimestre acabat.

-Dimats, dimecres, dijous i divendres, la meitat de clase donar tema, i laltra meitat fer feina en teleassistència.Respecte

-Teleassistència: resum entre 3 i 4 hores, esquema 1 hora, mapa conceptual 1 hora, les activitats 2 o 3 hores.  

-Examen de recuperació teleassistència dia 17 de nobembre, tema 3.

 


miércoles, 4 de noviembre de 2020

 4-11-2020 

Angie ha començat la classe fent l'activitat de presentació. 

4.1 L'ATENCIÓ DE TRUCADES DES DEL CENTRE D'ATENCIÓ

 4.1.1 TIPUS DE TRUCADES 

- Les trucades entrants: són les que s'emeten des del domicili de la persona usuària i es dirigeixen de la persona usuària. 

- Les trucades sortints: s'anomenen així les emeses des del centre d'atenció cap al domicili de la persona usuària.


- Informatives: l'objectiu es transmetre informació sobre continguts temàtics com per exemple vida saludable. 

- D'emergència: engloben les trucades originades per situacions que impliquen risc per a la integritat física, psíquica o social de la persona usuària o del seu entorn. 

- De suggeriments i reclamacions: es tracta de les trucades en les quals la persona usuària es queixa de la prestació del servei, efectua reclamacions formalment. 

- D'agenda: són trucades programades des del centre d'atenció, destinades a fer un seguiment de la situació de la persona usuària.  

4.1.2 PREMISSES PER ATENDRE LES TRUCADES

- Estabilitat, seguretat i tranquil.litat a les persones que atenem. 

- Atenem persones molt diverses, cadascuna amb la seva personalitat pròpia, i amb una càrrega emocional oscil.lant. 

- Són persones que requereixen respecte, atenció personalitzada i tracte cordial, a causa de la seva situació de dificultat. 

4.1.3 LA COMUNICACIÓ NO PRESENCIAL 

La comunicació no presencial es produeix quan emissor i receptor no interaccionen presencialment, sinó per un altre mitjà, com el telèfon. 

- No hi ha el llenguatge visual.    

4.2 HABILITATS DE COMUNICACIÓ EN TELEASSISTÈNCIA 

Com que mantenir una conversa telefònica és menys eficaç que la comunicació directa. 

Pilars fonamentals per un operador/a: 

- Expressar-se de manera clara i precisa. 

- Escoltar de manera efectiva per comprendre les necessitats de la persona usuària. 

La combinació de les dues accions donarà lloc al tercer element: la retroalimentació. 

4.2.1 EXPRESSAR-SE DE MANERA CLARA I PRECISA 

- El llenguatge verbal: és el s'emet mitjançant les paraules. 

- El llenguatge para verbal: es refereix als components vocals, verbals, de la parla; dit d'una altra manera.     

- D'una banda, que el missatge sigui precís, ben constru:it gramaticalment i amb un lèxic fàcil de comprendre per la persona interlocutura. 

- De l'altra, que s'emeti amb un volum i un to adequats, amb una veu càlida, que sigui fluid.  

martes, 3 de noviembre de 2020

 El dia de entrega de tots els solets el divendres dia 13 de novembre

KIMBERLY: 3

DIANA : 3

ANIA: 2

CARLA: 6

MARTA: 3

FORNES:9

VANE: 8

SARA: 4

SELENA: 2

INGRID:2

ALEXIA: 1

PAULA MEDINA: 1

ANGIE: 1

BELEN:2

ELENA: 2

 3/11/2020

Elena ha començat a fer l'activitat de presentació

Benja ha començat la classe donant el tema 3

UNITAT 4

4.1 L'atenció de trucades des del centre d'atenció

TIPUS DE TRUCADES 

HI ha dos tipus

-Les trucades entrants que s'emeten des del domicili de la persona usuària i es dirigeixen al centre d'atenció

- Les trucades sortints, son emeses des del centre d'atenció cap al domicili de l'usuari 

Aquestes es classifiquen en quatre grans tipus

- Informatives : transmeten informació sobre continguts temàtics

- D'emergència: engloben les trucades originades per situacions que impliquen risc per la integritat física, psíquica o social de l'usuari o el seu entorn

- De suggeriments i reclamacions: es tracta de les trucades en les quals l'usuari es queixa de la prestació del servei 

- D'agenda: son trucades programades des del centre d'atenció 

 

4.1.2 Premisses per atendre les trucades 

Es una de les accions més importants en la prestació del servei de teleassistència 

Hem de recordar sempre que atenguem a una trucada aquestes indicacions

- Proporcionar estabilitat,seguretat i tranquil·litat a les persones que atenem

- Cada persona te la seua personalitat i amb una carrega oscil·lant

- Les persones requereixen respecte, atenció personalitzada i tracte cordial

 

4.1.3 La comunicació no presencial 

La comunicació no presencial es produeix quan emissor i receptor no interaccionen presencialment, sinó per un altre mitja com el telefon 

2 desavantatges

- No hi ha llenguatge visual i per tant no podem matisar bona part de la intencionalitat o carrega emocional 

- Intervenen tant els dispositius que utilitzem per mantenir la comunicació com el canal que l'emetre 


4.2 HABITATS DE COMUNICACIÓ EN TELEASSISTÈNCIA 

Els dos pilars fonamentals son 

- Expressar-se de manera clara i precisa per mitja del llenguatge

-Escoltar de manera efectiva per comprendre

La retroalimentació: identificar les necessitats reals que presenta la persona, malgrat que ella mostri resistències o dificultats per comunicar-les

4.2.1 Expressar-se de manera clara i precisa 

- El llenguatge verbal: es el que s'emet mitjançant les paraules, fa referencia al contingut del missatge a "allò que es diu "

- El llenguatge para verbal: es refereix als components vocals no verbals de la parla: dit d'una altra manera "com es diu " alguna cosa

Per a que siga eficaç s'han de combinar dos components

- El missatge siga presis, ben construït gramaticalment i amb un lèxic fàcil de comprendre

- Un volum i un to adequat, amb una veu càlida, que sigui fluid i amb les mínimes pertorbacions possibles 

4.2.2 Potenciar la retroalimentació 

La retroalimentació es la comunicació que el receptor envia a l'emissor indicant-li8 si ha entès el seu missatge o no 

La retroalimentació en l'atenció teleassistència 

Garanteix 

- Identifiquem les necessitats reals de la persona

- Interpreti correctament les indicacions que li transmeten

Es convenients que es donin les característiques següents

- La persona usuaris esperi un missatge de tornada

- Que segui directa

- Que puguem integrar l'aspecte afectiu de manera positiva

- El missatge de tornada sol·liciti actuacions que la persona pot dur a terme 

 

Barreres a la retroalimentació

Les barreres a la retroalimentació totes les actituds o resistències de la persona usuari que dificulten la conversa bilateral 

Alguns impediments poden ser:

- L'usuari no mostra interès en el missatge

- Vol parlar sempre, sense respectar el torn de paraula

- Te dificultats en l'entesa 

- Discreta en altres coses

- Afirmativament sense posar atenció 

- Esta en un entorn sorollós 


4.2.3 L'escolta activa 

Escoltar activament consisteix en posar tots els mitjans al nostre abast per poder entendre el que ens vol di el nostre interlocutor, i alhora aconseguir que la retroalimentació sigui possible

Escoltar activament comporta una serie d'actitutds i accions 

- No anticipar-se en la conversa

- Adoptar una actitud positiva i empàtica

- No emetre judicis de valor sobre el que transmet

-Verificar la informacio a mesura que l'anem rebent 

     Repetir amb paraules própies

    Preguntar sobre els aspectes

- Concertar-nos els continguts i en el missatge