lunes, 17 de septiembre de 2018

PROGRAMACIÓ 18-19 TELEASISTÈNCIA PEDREGUER

 CICLE FORMATIU GRAU MITJA TAPSD
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA MÒDUL: TELEASSISTÈNCIA 2018-19


PROFESSOR.- Josep Benjamí Estrada Jiménez.

0- INTRODUCCIÓ

0,1 JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La programació didàctica, dins un context pedagògic, es presenta com la fase en la que els docents adapten i concreten les seves intencions educatives, des dels nivells de concreció curricular, atenent a l’autonomia pedagògica dels centres, establerta en la LOE, passant d’allò més general, lo normatiu, a la concreció en els centres, mitjançant el Projecte educatiu de centre, la Programació Docent dels mòduls i la programació d’aula.
Pero, què aconseguim amb la programació didàctica? Evitar la improvisació, adaptar-se a la realitat de l’alumnat, contribuir a la flexibilitat, establir la seqüenciació d’unitats didàctiques i la seva concreció, compensar les desigualtats i ser revisable. En definitiva, ser un instrument útil per al docent.

Aquesta programació va referida al mòdul de TELEASISTENCIA, inscrit dintre del Cicle de Grau Mitjà corresponental Títol de Tècnic en Atenció a persones en situació de dependència, el qual pertany a la família professional de Serveis a la Socioculturals i a la Comunitat, dintre de la Formació Professional Específica.
El Títol de Tècnic en Atenció a persones en situació de dependència ve regulat perl RD1593/2001de 4 de novembre i el seu currículum a l´àmbit de la Comunitat Valenciana queda establert en l´Ordre 30/2015 de 13 de març de la Conselleria d´Educació i Cultura.






DEL GRUP
 El perfil alumnat es de 30 alumnes entre homes i dones,han superat el primer curs sense moduls pendents,les habilitats educatives bàsiques estan assolides,tenen nivells tolerables d’impulsivitat,han manifestat un perfil de continuïtat estudis Cap Educació Infantil, Integració Social i  Tasoc ;cal treballar la concentració,atenció i habilitats educatives i socials bàsiques per preparar en aquest segon curs a FCT.Hi ha  varies alumnes que repeteixen alguns móduls,.El perfil es suficient de motivació  però responen a les consignes i ordres de treball.Es un grup que pot tenir  possibilitats i un subgrup ben preparat.Hi ha també un subgrup que provenen de PDC i altres programes amb rendiment més discret.


1- UBICACIÓ DEL MÒDUL DINS DEL CICLE
El títol de Tècnic en Atenció a persones en situació de dependència queda identificicat pels següents elements:
·                 Denominació: Tènic en Atenció a Persones en Situació de Dependència.
·                 Nivell: Formació Professional de Grauo Mitjà
·                 Duració: 2000 hores.
·                 Família Professional: Serveis Socioculturals i a la Comunitat
·                 Referent europeo: CINE-3 b (Clasisificació Internacional Normalitzada de l´Educació).
 Competencia general
La competència general d´aquest títol consisteix en atendre a les persones en situació de dependència, a l´àmbit domiciliari i institucional, a fi de mantindre i millorar la seua qualitat de vida, realitzant activitats assistencials, no sanitàries, psicosocias i de suport a la gestió domèstica, aplicant mesures i normes de prevenció i seguretat i derivant-los a altres serveis quan siga necessari
Mòdul de Teleassistència
El mòdul de Teleasissitencia s´imparteix en el segon curs del cicle, te una durada de 176 hores (distribuides en dos trimestres) i s´associa a les seguents unitats de competencia
Gestió de crides de teleassistència. CSS_810_2
UC_1423_2: Atendre i gestionar les crides entrats dels servei de teleassistència.
UC_1424_2: Emetre i gestionar les crides ixents del servei de teleassistència.
UC_1425_2: Usar les ferramentes, tècniques i habilitats per a prestar el servei de teleassistència.

2.. OBJECTIUS
2.1 GENERALS DEL TÍTOL
Els objectius generals del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d´Atenció a persones en situació de dependència són els següents:
a) Identificar tècniques i instruments d´observació i registre, seleccionant-los en funció de les característiques de les persones en situació de dependència i del pla d´atenció individualitzat, per determinar les seues necessitats assistencials i psicosocials
b) Interpretar les directrius del programa d´intervenció, adequant-lo a les característiques i necessitatas de les persones en situació de dependència, per a organitzar les activitats assistencials i psicosocials
c) Identificar les possibilitats i llimitacions de les persones en situació de dependència , seleccionant el tipus d´ajuda segons els seus nivells d´autonomia i autodeterminació, per a la realització d´activitats d´higiene personal i vestit, i seguint les pautes marcades en el pla d´atenció individualitzat
d) Interpretar les prescripciones dietètiques establertes en el pla d´atenció individualitzat, adequant els menús i la preparació d´alimnets, per a organitzar la intervenció relacionada amb l´alimentció
e)Identificar les necessitats de suport a la ingesta de les persones en situació de dependència, relacionant-les amb les tècniques i suports d´ajuda per a administrar els aliment
f) Analitzar procediments d´administració i control de despeses, relacionant-los amb els recursos i necessitats de les persones en situació de dependència per a gestionar el pressupost de la unitat de convivència
g) Identificar procediments de manteniment del domicili, seleccionant els recursos i medis necessaris , per a garantir les condicions d´habitabilitat, higiene i ordre amb critersi de qualitat , seguretat i cura del medi ambient, per a realitzar les activitats de manteniment i neteja
h) Seleccionar tècniques de preparació per a l´exploració, administració i control de medicació i recollida de mostres de la persona en situació de depenència, relacionant-la amb les seues característiques i les pautes establertes per a portar a terme intervencions relacionades amb l´estat físic
i) Seleccionar procediments i ajudes tècniques, seguint les directrius del pla d´atenció individualitzada i adequant-lo a la situació de les persones en situació de dependència, per a realitzar eltrasllat, movilitzacions i suport a la deambulació dels mateixos
j) Identificar factors de risc, relacionant-los amb les mesures de prevenció i seguretat, per a preservar la integritat de les persones en situació de dependència i els propis professionals
k) Seleccionar tècniques de primers auxilis, seguint els protocols establerts per a actuar en situacions d´emergència i risc per a la salut en el desenvolupament de la seua activitat professional
l) Analitzar estratègies psicològiques, rehabilitadores, ocupacionals i de comunicació, adequant-les a les circunstàncies específiques de la persona en situació de dependència per a realitzar les intervencions de suport psicosocials acords amb les directrius del pla d´atenció individualitzat
m) Identificar sistemas de suport a la comunicació, relacionant-los amb les característiques de la persona, per al desenvolupament i manteniment d´habilitats d´autonomia personal i social.
n) Seleccionar ajudes tècniques i de comunicació, relacionant-les amb les possibilitats i característiques de la persona en situació de dependència, per afavorir les habilitats d´autonomia personal i social i les possibilitats de vida independent
ñ) Identificar els principis de vida independent, relacionant-los amb les característiques de la persona i del context, per a promoure la seua autonomia i participació social
o) Analitzar els elements crítics del Pla Vida Independent, relacionant-lo amb les decissions de cada persona per a realitzar les tasques d´acompanyament i assistència personal
p) Seleccionar estils de comunicació i actituds, relacionant-les amb les característiques de l´interlocutor, per assessorar a les persones en situació de dependència, famílies i cuidadors no formals.
q) Identificar els protocols d´actuació, relacionant-los amb les contingències, per a resoldre-les amb seguretat i eficàcia.
r) Complimentar instruments de control i seguiment, aplicant els protocols, per a col.laborar en el control i seguiment en les activitats assistencials, psicosocials i de gestió.
s) Identificar ferramentes telemàtiques i aplicacions informàtiques, seleccionant els protocols establerts per a l´emissió, recepció i gestió de crides del servei de teleassistència
t) Analitzar els recursos existents per a l´aprenentatge al llarg de la vida i les tecnologies de la informació i la comunicació per a aprendre i actualitzar els seus coneixments, reconeixent les possibilitats de millora professional i personal, per a adaptar-se a diferents situacions professionals i laborals.
u) Desenvolupar treballs en equip i valorar la seua organització, participant amb tolerància i respecte i prendre decissions col.lectives o individuals per a actuar amb responsabilitat i autonomia
v) Adoptar i valorar solucions creatives davant problemes i contingències que es presente en el desenvolupament dels processos de treball, per a resoldre de forma responsable les incidències de la seua activitat
w) Aplicar tècniques de comunicació, adaptant-se als continguts que es transmetran, a la seua finalitat i a les característiques dels receptors, per a assegurar la eficàcia del procés
x) Analitzar els riscs ambientals i laborals associats a l´activitat professional, relacionant-los amb les causes que els produeixen, a fi de fundamentar les mesures preventives que van a adoptar-se i aplicar els protocols corresponents, per a evitar danys en un mateix, en les demés persones, en l´entorn i el medi ambient
Y) Analitzar i aplicar les tècniques necessàries per a donar resposta a l´accessibilitat universal i al “diseny per a tots”
z) Aplicar i analitzar les tècniques necessàries per a millorar els procediments de qualitat del treball en el procés d´aprenentatge i del sector productiu de referència
a.a) Utilitzar procediments relacionats amb la cultura emprenedora, empressarial i d´iniciativa professional, per a realitzar la gestió bàsica d´una xicoteta empresa o emprendre un treball
a.b) Reconèixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el marc legal que regula les condicions socials i laborals per a participar com a ciutadà democràtic
2,2. RESULTATS D´APRENENTATGE DEL MÒDUL DE TELEASSISTÈNCIA
RA 1 Organitza la pròpia intervenció en el servei de teleassistència, tenint en compte les característiques i
 l´equipament del lloc de treball

CRITERIS D´AVALUACIÓ
a) S´han descrit les característiques, funcions i estructura del servei de teleassistència
b) S´ha organitzat l´espai físic de la persona operadora amb criteris de neteja, ordre i prevenció de riscos
c) S´han descrit les normes d´higiene, ergonomia i comunicació que prevenen riscos sobre la salut de cada professional
d) S´ha argumentat la necessitat de seguir els protocols establerts per a optimitzar la qualitat del servei en els diferents torns
e) S´han utilitzat aplicacions informàtiques i ferramentes  telemàtiques pròpies del servei de teleassistència
f) S´han comprovat els terminals i els dispositius auxiliars dels serveis de teleassistència
g) S´han descrit les contingències més habituals en l´ús de les ferramentes telemàtiques
h) S´ha justificat la importància de garantir la confidencialitat de la informació i el dret a la intimitat de les persones

RA2. Aplica procediments de gestió de les cridades que eixen usant aplicacions informàtiques i ferramentes telemàtiques

a) S´ha accedit a la aplicació informàtica mitjançant la contrasenya assignada
b) S´ha seleccionat en l´aplicació informàtica les agendes que cal realitzar durant el torn de treball.
c) S´han programat les cridades en funcio del nombre, tipus i prioritat establerta al protocol.
d) S´ha seleccionat correctament la cridada d´agenda en l´aplicació informàtica
e) S´ha aplicat un protocol de presentació personalitzat
f) S´ha ajustat la conversa al objectiu de l´agende i a les característiques de la persona usuària
g) S´han seguit els protocols establerts per a l´acomiadament
h) S´ha argumentat la valoració de l´ús d´un llenguatge apropiat a la persona que rep la cridada que ix

RA3. Aplica procediments de gestió de les cridades entrants seguint el protocol i pautes d´actuació establerts

a) S´han seguit els protocols establerts per a la presentació, desenvolupament i acomiadament
b) S´ha verificat l´alta de la persona en el servei
c) S´ha adequat l´explicació sobre les característiquesi prestacions del servei, així com el funcionament del terminal i els dispositius auxiliars, a les característiques de la persona usuària
d) S´han actualitzar les dades de la persona en l´aplicació informàtica
e) S´han usat estratègies facilitadores de la comunicació i un tracte personalitzat
f) S´ha respost correctament davant situacions de crisis i emergències
g) S´han posat en marxa els recursos adequats per a respondre a la demanda plantejada
h) S´ha argumentat la importància de respectar les opinions i decissions de la persona usuària

RA4. Realitza el seguiment de les cridades entrants i ixents enregistrant les incidències i actuacions realitzades, i elaborant l´informe corresponent

a) S´han aplicat els medis tècnics que afavoreixen la transmissió d´informació entre torns
b) S´han aplicat tècniques i procediments de registre de la informació
c) S´han descrit els tipus d´informes del servei de teleassistència
d) S´han elaborat informes de seguiment
e) S´han identificat els aspectes de la seua pràctica laboral susceptibles de millora
f) S´han identificat les situacions en les quals és necessària la intervenció d´altres professionals
g) S´han tramitat les incidències i propostes de millora als professionals competents
h) S´ha valorat la importància d´adequar la seua competència professional a les noves necessitats en el camp de la teleassistència.

3- CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

3.1 CONTINGUTS BÀSICS QUE MARCA LA LEGISLACIÓ
1. Organtzació del lloc de treball:

- El servei de teleassistència.
- Ordre i manteniment de l´espai físic de la persona teleoperadora
- Prevenció de riscs laborals
- Cooperació en el servei de la teleassistència
- Utilizació de hardware i software de teleassistència
- Utilizació de ferramentes telemàtiques
- Terminal i dispositius auxiliars
- Verificació de la contrasenya d´accés. Protecció de dades i confidencialitat.
- Drets de la persona usuària.

2. Gestió de crides inxents:

- Gestió d´agendes
- Programació d´agendes.
- Altes i modificació de dades en l´expedient de la persona usuària.
- Emissió de cridades en servei de teleassistència.
- Aplicació de protocols de presentació de acomiadament.
- Pautes de comunicació segons agenda
- Valoració de la importància d´adequar la comunicació a l´interlocutor.

3. Gestió de crides entrants:

- Aplicació de tècniques d´atenció telefònica.
- Aplicació de protocols de presentació i acomiadament.
- Alarmes : tipus i actuació.
- Aplicació de tècniques de comunicació telefònica eficaç amb les persones usuàries.
- Identificació de situacions de crisis.
- Aplicació de tècniques de control de l´estrés en serveis de teleassistència.
- Gestió de crides i movilització de recursos
- Nivells d´actuació front a emergències.

4. Seguiment de cridades entrants i que ixen:

- Registre i /o codificació de la informació.
- Gestió d´expedients.
- Tipus d´informació que cal enregistrar.
- Aplicació de tècniques i procediments de registre d´informació.
- Agendes de seguiment
- Elaboració d´informes.
- Identificació de casos susceptibles d´elaboració d´informes.
- Indicadors de qualitat del servei de teleassistència.
- Registre i transmissió d´incidències.
-  Adaptació a noves necessitats
-   
3.2 ESTRUCTURA DE LES CONTINGUTS.

UT 1: APROXIMACIÓ AL SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA.

1.1.El servei de teleassistència domiciliària.

Aproximació al concepte de teleassistència.
Els beneficis de la teleassistència.
La relació de la teleassistència amb altres serveis.
Orige i evolució del servei de teleassistència

1.2. La prestació del servei.

Els elements tecnològics.
Modalitats del servei.
Actuacions d´atenció a les persones.

1.3. Les persones usuàries del servei de teleassistència.

Titulars, usuàries i convivents.
Col.lectius d´atenció.

1.4. L´accés al servei.

La prestació pública.
La contratació privada.

1.5 L´alta en el servei

1.6.El procedimient d´alta en el servei.

Drets i deures de les persones usuàries.

1.6. Modalitats del servei de teleassistència.

UT 2: DISPOSITIUS DE TELEASSISTÈNCIA

2.1. SistemEes de comunicació en teleassitènc
Elements del sistema de comunicació en teleassistència.
Els protocols de comunicació

2.2. Equipament bàsic d´un sistema de teleassistència domiciliària
El terminal domiciliari de teleassistència.
Unitats de control remot.
Sistemes de comunicació entre el terminal i el centre d´atenció.

2.3. Teleasistència avançada
Complements tecnològics.
Teleasisistència mòbil.
Sistemes de telelocalització.

2.4. Noves tecnologies aplicades a la teleassistència.
Teleassistència per a persones sordes. El sistema  TELPES.
Seguretat passiva: llars domòtics.
Telemedicina.

UD 3: ORGANITZACIÓ DE L´ÀREA DE TELEASSISTÈNCIA

3.1. La organizaci del servei de teleassistència.

3.2. Els professionals del servei de teleassistència.
L´equip de gestió
L´equip d´atenció.
Els equips d´intervenció.

3.3. Instal.lacions del servei de teleassitència.
El centre d´atenció.
Les unitats de gestió territorials.
La dotació d´unitats mòbils.

UT 4: ATENCIÓ I GESTIÓ DE CRIDES ENTRANTS

4.1. L´atenció de cridades des del centre d´atenció.
Tipus de cridades.
Premisses per a atendre les cridades.
La comunicació no presencial.

4.2. Habilitats de comunicació en teleassistència.
Expresar-se de forma clara i precissa.
Potenciar la retroalimentació.
L´escolta activa.
Identificar les necessitats.

4.3. Protocols d´atenció de cridades entrants.
Els protocols en teleassistència.
Actuacions comunes en els protocols.
Protocolos de presentació i acomiadament.
Protocolos d´atenció d´alarmes per emergència.
Movilització de recursos.
Protocols d´atenció en cridades de no emergència.
Alarmes tècniques.

4.4. Elaboració d´informes.
Informes d´actuació.
Fulles d´incidències i avaries.

4.5 Protecció de dades de la persona usuària.

UT 5: LA GESTIÓ DE CRIDES IXENTS DEL CENTRE D´ATENCIÓ
5.1. La gestióde les crides ixents.

5.2. Crides ixents no planificades

5.3. Crides ixents planificades o agendes.
Objectius de les agendes.
Tipus d´agendes.
Perfils de persona usuària als que poden anar dirigides les agendes.

5.4. La realització d´agendes.
Organització de la jornada de treball.
Protocol d´una agenda.
Dificultats en la realització d´agendes.
Ajornament o cancel.lació d´agendes.

5.5. Gestió de la informació i elaboració d´informes
Elaboració d´informes.
Elaboració de fulles d´incidència.
Elaboració de fulles d´avaria.

UT 6: POLÍTIQUES DE QUALITAT I PREVENCIÓ DE RISCS
6.1. La qualitat en el servei de teleassitència.
¿Què entenem per qualitat en la prestació del servei?
¿Què és un sistema de gestió de la qualitat?
Requisits per a la implantació d´un sistema de qualitat.

6.2. La certificació de la qualitat.
Les normes
Las normes ISO en el sector de la teleassistència.
L´obtenció de la certificació.
Les auditories.

6.3. Avaluació i seguiment de la qualitat.
Mecanismesde seguiment de la qualitat.
Instruments per al seguiment de la qualitat. Els indicadors.
Els resultats de l´avaluació.
Detecció de no conformitats i establiments d´accions i correctores i preventives

6.4. Prevenció de riscs laborals
Riscs laborals del personal operador
Mesures preventives.

3.3 CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS
Els continguts es treballaran tant des de la vessant conceptual com procedimental, sense oblidar la part actitudinal , donant un pes específic als continguts procedimentals. Faran referència a les actuacions que portaran a terme els alumnes per a resoldre problemes, per a abastar objectius o metes, per a satisfer propòsits i aconseguir nous aprenentatges. (Coll, Pozo i Valls 1999)
4- UNITATS DIDÀCTIQUES:

4,1 ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA DE LES UD
Dintre de cada Ud treballarem els següents apartats:
¿QUÈ APRENDRÀS?: destinat a l´alumnat per a que identifique fàcilment els continguts bàsics de la unitat. Pot usar-se també como un breu questinari per a realitzar una avaluació prèvia
EXPOSICIÓ dels diferents continguts, seqüenciats a partir del conceptes i interrelacionats amb els procediments i actituts.
DOCUMENTS: S´intercalen als continguts dels apartats i s´usaran de diverses maneres: des de deixar que l´alumne ho llegeixa pel seu compte (si no hi ha temps a classe), fins realitzar propostes de comentaris o ampliacions, individuals o per grup, o en alguns casos realitzar debats a classe.
REALITZACIÓ D´ACTIVITATS: Després de cada apartat de continguts, per a treballar-los i consolidar-los es faran diferents propostes d´activitats
ACTIVITATS GUIADES: Per a finalizar la Unitat, de recerca d´informació. Generalment en grup

4,2 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UD

PRIMER TRIMESTRE: UD1, UD2,UD3
SEGON TRIMESTRE: UD4,UD5,UD6

5-METODOLOGIA

5.1 GENERAL
Los continguts que es treballen a la formació professional, parteixen de les competències que ha de tindre el professional, raó per la qual, la relació entre la formació i la realitat laborar ha de ser molt estreta. Aquests continguts han de proporcionar a l´alumnat els conceptes teòrics i procedimentals necessaris i al mateix temps fomentar les actituds associades a la qualificació professional corresponent
En quant a la concepció pedagògica se segueix el model constructivista proposat a la normativa educativa vigent. Des d´aquesta perspectiva els conceptes han de treballar-se per a fomentar l´elaboració progressiva dels coneixements per part de cada alumne/a. Per aquesta raó és necessari que els continguts que es tracten es consoliden adequadament abans d´avançar en l´adquisició d´altres nous. Així mateix, s´han d´establir quins són els coneixements claus i aprofundir en ells, tant des del punt de vista conceptual como precedimental, per a gaantir una formació adequada.
Anem a treballar algunes Ud amb técniques d’afrontament a reptes i problemas i intentar aplicar  técniques de Comunitat d’Aprenentatge i Aprenentatge y servei.

5.11 ESPECÍFICA DEL MÒDUL DE TELEASSISTÈNCIA:
El títol del cicle formatiu (RD 1593/2011) especifica que les línies d´actuació en el procés d´ensenyament/aprenentatge que permetran aconseguir els objectius del mòdul de Teleassistència, contemplaran:

1.La utilizació d´aplicacions informàtiques i ferramentes telemàtiques usades en els serveis de teleassistència.
2.La pràctica d´activitats de recepció, emissió i gestió de crides en situacions simulades.
3.La reflexió sobre la importància de l´actitud de la persona operadora tant en la qualitat del servei  en el seu conjunt com en la resolució de situacions de crisi.
4.La sensibilització de que el treball de teleassistència es realitza per torns, i en conseqüència, és necessari mantenir unes normes comuns i ordre i neteja al lloc de treball
5.La concienciació sobre el respecte a la intimitat i les decissions de les persones usuàries
6.La utilització de les habilitats de comunicació en totes les situacions d´aprenentatge.

5.2.ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D´ENSENYAMENT/APRENENTAGE
ACTIVITATS
Es proposa la següent tipologia d´activitats:
De presentació/motivació: s´introdueix la unitat amb debats sobre el tema, visionat de videos, o be a partir del títol de la unitat i el seu significat. S´intentarà que aquestes activitats motiven a l´alumnat per a aprendre els continguts de la unitat.
D´Avaluació de coneixements previs: ruixats d´idees, lectura d´articles, textos... casos pràctics on han de refelexar-se els continguts vistos a altres unitats...
De desenvolupament dels continguts: tant individual com grupal
D´aplicació i consolidació: per a que els alumnes assimilen i reforcen els continguts bàsics de la unitat.. es portaran a terme tant individual como grupal i seran les que més temps ocupen
De recuperació: programades per a aquells alumnes que no han aconseguit seguir el ritme del grup-classe i els mínims exigits al RD...
D´amplicació: que permeten continuar construir aprenentatges
D´avaluació: dirigides a l´avaluaciói formativa i sumativa que no estiguen cobertes per les activitats d´aprenentatge anteriors, en elles s´usaran procediments i instruments que es detallen a l´apartat de l´avaluació
Complementàries: impulsaran el coneixements i la utilització de recursos i espais diversos

ESTRATÈGIES D´ENSENYAMENT/APRENENTATGE

El mètode de treball que seguiré per a desenvolupar les Ud consistirà en:

1.Partir d´una primera activitat de motivació cap els continguts i que també m´indique el que saben els alumnes sobre el tema en qüestió
2.Es continuarà amb l´exposició dels continguts. D´aquesta manera ampliarem els coneixements previs i els proporcionarem de nous, que en algún cas, modificaran les percepcions que tenien sobre el tema, proporionant les ferramentes apropiades
3.Activitats d´aplicació, consolidació, recuperació i ampliació. Totes seran avaluables
4.En les UD que es requereixca es realitzaran activitats de contacte amb l´entorn: eixides a institucions concretes, xerrades etc.
6- AVALAUCIÓ

6.1 DELS ALUMNES

CRITERIS D´AVALUACIÓ
RA 1 Organitza la pròpia intervenció en el servei de teleassistència, tenint en compte les característiques i
l´equipament del lloc de treball

a) S´han descrit les característiques, funcions i estructura del servei de teleassistència
b) S´ha organitzat l´espai físic de la persona operadora amb criteris de neteja, ordre i prevenció de riscos
c) S´han descrit les normes d´higiene, ergonomia i comunicació que prevenen riscos sobre la salut de cada professional
d) S´ha argumentat la necessitat de seguir els protocols establerts per a optimitzar la qualitat del servei en els diferents torns
e) S´han utilitzat aplicacions informàtiques i ferramentes  telemàtiques pròpies del servei de teleassistència
f) S´han comprovat els terminals i els dispositius auxiliars dels serveis de teleassistència
g) S´han descrit les contingències més habituals en l´ús de les ferramentes telemàtiques
h) S´ha justificat la importància de garantir la confidencialitat de la informació i el dret a la intimitat de les persones

RA2. Aplica procediments de gestió de les cridades que eixen usant aplicacions informàtiques i ferramentes telemàtiques

a) S´ha accedit a la aplicació informàtica mitjançant la contrasenya assignada
b) S´ha seleccionat en l´aplicació informàtica les agendes que cal realitzar durant el torn de treball.
c) S´han programat les cridades en funcio del nombre, tipus i prioritat establerta al protocol.
d) S´ha seleccionat correctament la cridada d´agenda en l´aplicació informàtica
e) S´ha aplicat un protocol de presentació personalitzat
f) S´ha ajustat la conversa al objectiu de l´agende i a les característiques de la persona usuària
g) S´han seuit els protocols establerts per a l´acomiadament
h) S´ha argumentat la valoració de l´ús d´un llenguatge apropiat a la persona que rep la cridada que ix

RA3. Aplica procediments de gestió de les cridades entrants seguint el protocol i pautes d´actuació establerts

a) S´han seguit els protocols establerts per a la presentació, desenvolupament i acomiadament
b) S´ha verificat l´alta de la persona en el servei
c) S´ha adequat l´explicació sobre les característiquesi prestacions del servei, així com el funcionament del terminal i els dispositius auxiliars, a les característiques de la persona usuària
d) S´han actualitzar les dades de la persona en l´aplicació informàtica
e) S´han usat estratègies facilitadores de la comunicació i un tracte personalitzat
f) S´ha respost correctament davant situacions de crisis i emergències
g) S´han posat en marxa els recursos adequats per a respondre a la demanda plantejada
h) S´ha argumentat la importància de respectar les opinions i decissions de la persona usuària

RA4. Realitza el seguiment de les cridades entrants i ixents enregistrant les incidències i actuacions realitzades, i elaborant l´informe corresponent

a) S´han aplicat els medis tècnics que afavoreixen la transmissió d´informació entre torns
b) S´han aplicat tècniques i procediments de registre de la informació
c) S´han descrit els tipus d´informes del servei de teleassistència
d) S´han elaborat informes de seguiment
e) S´han identificat els aspectes de la seua pràctica laboral susceptibles de milloraf) S´han identificat les situacions en les quals és necessària la intervenció d´altres professionals
g) S´han tramitat les incidències i propostes de millora als professionals competents
h) S´ha valorat la importància d´adequar la seua competència professional a les noves necessitats en el camp de la teleassistència
INSTRUMENTS D´AVALUACIÓ
Proves escrites amb preguntes de caràcter teòric-pràctic
Proves escrites amb preguntes concretes sobre els continguts de la UD
Treballs individuals i grupals (Rúbriques)
Activitats realitzades tant a l´aula com fora d´ella
Proves orals
Resolució de cassos pràctics
Control de l´asssitència (ITACA)
Rúbriques per a valorar l´actittud de l´alumne front el treball i la seua participació
TIPUS D´AVALUACIÓ:
La idea d´avaluació contínua apareix lligada al principi constructivista de l´aprentatge, en el sentit, que s´han de proposar, al llarg del curs i amb certa freqüència, activitats avaluables que faciliten l´assimilació progressiva dels continguts proposats.
Aquestes activitats avaluables s´efectuaran en tres fases: avaluació inicial, formativa i sumativa
Avaluació inicial:
Conèixer el punt de partida en què es troba el grup, tant a nivell de coneixements como d´interessos i actitud.
Avaluació formativa:
L´avaluació de cada unitat es realitzarà tant des d´una vessant teòrica com pràctica, atenent al caràcter més conceptual o procedimental de la unitat i de cadascuna de les activitats. Totes les activitats realitzades són avaluables
Avaluació sumativa:
L´avaluació sumativa de cada unitat determinarà si aquesta se supera o no. Per a obtindre l´aprovat del mòdul de Teleassistència, s´hauran d´aprovar (mínim qualificació de 5) totes les UD. La nota final del mòdul serà la mitja ponderada de totes les unitats didàctiques
S´especificarà més detalladement a l´apartat de criteris de qualificació.
Avaluació quantitativa:
Conceptes: 40%
Procediments: 30-40%
Actituds: 30-40%
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
CONTINGUTS. Es valorarà el grau de consequció dels resultats d`aprenentatge tenint en compte els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals. El percentatge de cadascún dels  continguts variarà en funció del contingut teòric- pràctic de  cada trimestre i els alumnes serán informats degudament. Per tant serán els següents:
Conceptes: osci.larà entre 40 -50 % de la nota total.
Procediments. 30-40% de la nota final.
Actitudinal.  20-30 % de la nota total.
Per aprovar el mòdul de Teleassistència, és necessari traure com a mínim un 5 en cadascún dels continguts. Totes les activitats puntuen de  0 a 10.
Serà necessari per a obtindre l´aprovat del mòdul haver superat totes les UD
ASSISTÈNCIA.  És obligada, per tant, totes les absències, justificades i no justificades seran penalitzades. Sols es permet un 15 % de faltes d´assistència, del contrari, l´alumne perdrà el dret a l´avaluació contínua. Les penalitzacions s´aplicaran a la nota. Faltes justificables: requereixen d´un justificant degudament argumentat. La penalització serà de 0.05 punts en cadascuna de les sessions. En les faltes no justificables, la penalització serà de 0.1 punt en cadascuna de les sessions.
RETARDS. Es considerarà quan l´alumne arribe a l´aula 10 minuts tard. 3 retards equivalen a 1 falta sense justificar
FALTES D`ASSISTÈNCIA A UN EXAMEN: En cas de no presentar-se a un examen, per causes justificades (prèvia presentació de document que ho acredite), l´alumne podrà fer l´examen altre dia que la professora estime oportú i la nota màxima que podrà obtindre serà d´un 6 sobre 10 .En cas de suspendre tindrà dret a una recuperació   . Si el mateix alumne torna a faltar un altre dia en que s´ha convocat un examen, obtindrà la qualificació de 5.
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. l`assistencia és obligatòria. En el cas de no assistir es realitzarà un treball d´investigació que la professorae stime oportú i serà avaluat.
LLIURAMENT  DE TREBALLS. Es valorara el compliment dels trerminis en l´entrega de treballs, individuals i de grup. Cada dia de retard en l´entrega de treballs baixarà 0.5 punts la nota. Si l´entrega es fa després de 3 dies consecutius des de la data que s´ha acordat el treball serà suspés i l´alume haurà de recuperar-lo, obtenint una qualificació de 5. Els treballs s´entregaran en mà al professor que l´haja sol.licitat.
EXPOSICIONS DE TREBALLS  GRUPALS. Si algún component d´un grup de treball no assiteix al dia d´exposició del seu treball, pot ocòrrer que: a)si  l´absència és justificada, amb document que ho  acredite, tindrá una segona opció en el interval de temps que dure la presentació de treballss. La nota máxima a la que aspira será de 7..  b) si la absència no es justificada, el treball será suspés  optant a una recuperació quan corresponga
RECUPERACIONS. Es  realizarán abans de finalitzar el trimestre si es possible. La nota màxima que es podrá obtindre será un 5.(tant en proves escrites, treballs i presentacions) En el cas de no aprovar, tindrá l` opció de la convocatoria de juny amb la matèria corresponent al trimestre  no superat .   En la Convocatòria extraordinària,  el temari será de tot el llibre, independentment que  alguna part estiguera  aprovada o no,i també incorpora tots els treballs corresponents.
AVALUACIÓ NO CONTINUADA. S`aplicará a l´ alumnat que acumule entre faltes de assistència i retards una quantitat igual o major al 15% de les hores curriculars (1 hores). La prova podrá tindre un carácter teóric-practic. El material de referencia será el correspondent  al manual del módul i el material complementari donat. 
Es durà a terme un pla d’activitats de reforç i ampliació a partir de les necessitats de l’alumne i/o el grup, amb l’objectiu d’atendre la diversitat del nostre alumnat.
La recuperació de les avaluacions suspeses es realitzarà amb activitats de reforç o prova objectiva que, a l'efecte, dissenyaràn els professors
Sistema de recuperació: Els aspectes no superats en cada unitat didáctica es recuperaran durant el període de recuperació, al mes de juny.
El professor el.laborarà un pla de recuperació personalitzat.
Cas de no superar totes les U.D. del curs quedarà com a no superat aquest mòdul.
Per tal de concretar amb més detall tots els criteris es fa referencia a l’Annexe PLA DE TREBALL 2017-18 on es detalla cadascun dels elements de valoració i treball.Cadascun dels professors disposa del seu específic detall.
6.5 AVALUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DOCENT
L'avaluació serà del procés d'ensenyança-aprenentatge, per tant s'avaluarà l'adequació de la programació elaborada pel professor (els objectius didàctics, els continguts, les activitats, la seqüenciació, la temporalització, els recursos emprats, etc.), així com els aprenentatges adquirits i les actituds dels alumnes.L’avaluació de la tasca docent es durà a terme al finalitzar cada una de les avaluacions trimestrals. A l’acabament del curs es farà una avaluació final d’aquesta tasca docent.Com a instrument usarè un diari de classe on s´especificaran els continguts que es proposen donar a la sessió, els que s´han donat, incidències i observacions que s´estimen oportunes.Introduirem enquestaes puntuals i avaluació trimestral de l’alumnat.
7- MESURES D´ATENCIÓ A L´ALUMANT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIVES
Es programaran activitats de suport per a l´alumnat que ho necessite, amb l´orientació i seguiment per part de l´equip d´orientació del centre. En qualsevol cas, l´alumnat haurà de superar els continguts que demostren que pot alcançar les competències establertes al títol de Tècnic en Atenció a persones en situació de dependencia.En el nostre grup hi ha un alumne amb una hipoacusia severa però amb una ampla adaptació verbeal.Com a mesura d’adaptabilitat estarà localitzat en part frontal aula de forma permanent i es vocabulitzarà  en castellà en traducció inmediata.farem un seguiment de la seva adaptació.
8- ASPECTES TRANSVERSALS
8.1 FOMENT DE LA LECTURA
Donada la realitat amb la que ens trobem respecte de la deixadesa dels nostres alumnes cap a la lectura, cosa que genera problemes en la comprensió, s’ha decidit establir com a objectiu de centre fomentar la lectura. Per aquesta raó, obligatòriament, per a aquest mòdul, l’alumnat haurà de llegir i analitzar el següent llibre:
El llibre de lectura serà:DIARI DEL BUNQUER. Kevin Brooks .Editorial 62
Busquen la concienciació dels valors base del tecnic per completar perfil atenció en Teleassistència i FCT.

Treballarem en lectures dialogiques,resum anual de 20 pagines amb un esquema de redacció per completar el treball.
També treballarem el pla de lectura amb articles del sector(casusistica :Oliver Shaks.El hombre que confundió a su mujer con un sombrero.Ed Anagrama.).

Tindrem com a segona alternativa si procedeix de lectura més d’informació básica:
“Servicios y tecnologias de teleasistencia: tendencias y retos en el hogar digital” (Editada per el Círculo de Innovación en tecnologías de la información y comunicaciones, la Confederación Empresarial de Madrid i la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid. Autores: Miguel A. Valero, José A. Sánchez i Ana Belén Bermejo)
Cas de tenir dificultats s’optarà per una lectura vinculada al modul presentant l’oportú  treball .
“Los renglones torcidos de Dios”. Torcuato Luca de Tena (malaltia mental)
“En una noche estrellada”. Katherine Kingley (discapacitat visual)
“El extraño caso del perro a media noche” . Mark Haddon (Autismo)
“Flores para Algernon”.Daniel Keyes (discapacidad mental)
“El ángle diestro”. Jorge Parada (discapacidad física y valores9
“El grito de la gaviota” Emmanuell Laborit (discapacidad auditiva)
“Martes con mi viejo profesor”. Mitch Albom (esclerosis ELA)
8.2 TIC
Atenent al RD1593/2011, les TIC’s tindran un pes creixent i per això les inclourem dins de l'aula per apreciar els aspectes positius com a mitjà de facilitar-nos recursos i els aspectes negatius davant el seu ús nociu. Amb això, pretenem desenvolupar un esperit crític davant les TICS i mass-media, contemplat com a objectiu General de centre.
Donant resposta a la normativa i ajustant-nos a l'establert a nivell de centre comptem amb els següents recursos d'aula i de centre: la càmera digital (farem fotos d'activitats de l'aula que presentarem en Power-Point), televisió (els ensenyarem a decodificar els missatges publicitaris i desenvolupar un esperit crític, realitzarem jocs de rol, anàlisi i critica), ordinador (iniciarem a l'alumne en la cerca crítica d'informació), canó, DVD, aula d’informàtica…
A través d'aquests recursos treballarem continguts propis de cada U.D., així com activitats de motivació, desenvolupament, reforç i/o ampliació a través de diversos programes i pàgines web
En definitiva, el que pretenem amb l'ús de les TIC és: que adquireixin destreses en l'ús d'informàtica i mass-media, desenvolupar l'esperit crític davant l'ús de les TIC apreciant avantatges i desavantatges; compensar desigualtats d'alumnes que no tenen accés a les TIC; atendre les necessitats de reforç i ampliació per als alumnes que ho necessitin; aportar activitats riques i variades que li serveixin de motivació…
Basicament utilitzarem el sistema de blog de classe amb els següents objectius:

-capacitat de resolució i treball amb eines educatives.
-Acostumbrar a eines base tecnologiques de treball i no solament d’oci i temps lliure
-publicar els treballs i comentar-los
-exposar enllaços i links útils per la tasca .
-guardar videos aplicats per comentar.
-Deixar com carpeta de recull de cada alumne si procedeix.
-Crear grups de correus
-compartir i treballar amb Drive
-Utilitzar tecniques en Prezzi,powers i altres.
-Youtube.-Gravació i autovaloració de la tasca realitzada
Creau un blog i utilitzar-lo
Explorar noves aplicacions.
Contestar entrades.
Comprensió de rubriques
Comentaris en Videos educatius Blog a partir de Youtube.

MESURES PER DESENVOLUPAR LES CAPACITATS D´INICIATIVA I EMPRENIMENT. EDUCACIÓ EN VALORS
A través del treball a l´aula: continguts, comunicació professor@s- alumnes i interacció entre ells, , s´intentarà que l´alumnat desenvolupe una sèrie de valors que inclouen qualitats personasl , habilitats socials i professionals que caracteritzen a les persones emprenedores:
qualitats personals:
iniciativa, perseverància, confiança en un mateix, autocontrol, sentit crític, flexibilitat, responsabilitat,motivació, esperit possitiu, adaptabilitat i visió emprenedora
Habilitats socials:
treball en equip, cooperació, comunicació, capacitat per a relacionar-se amb l´entorn, empatia, sensibilitat front a les necessitats dels demés, assertivitat
Habilitats professionals: capacitat de planificació, pressa de decissions i assumpció de responsabilitats, capacitat per a afrontar els problemes i trobar la solució, llideratge, capacitat organitzativa, habilitat negociadora, usar les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic d´iniciatives emprenedores al sector dels Serveis Socials.

VALORS BASICS A EDUCAR EN LA TRANSVERSALITAT.-

Afabilitat.-ús llenguatge adient sense renecs ni paraules malsonants.
Capacitat de frustació
Utilització  de la comunicació(ús del móbil)
Cultura de l'Esforç
Compromis amb la puntualitat
Atenció
Capacitat d’Observació i el.laboració
Capacitat d’experimentació i resolució de problemes.
Capacitat Imaginació o creativitat.
Intentarem aplicar els 7 prinicipis de l’aprenentatge Com aComunitat d’Aprenentatge.

MESURES BASIQUES PER LA IGUALTAT D EGENERE.
Mantenir els  criteris del centre desenvolupats pel departament d’Igualtat.


9- RECURSOS
HUMANS: Donat la transversalitat dels diferents mòduls que composen el Cicle, serà necessària la coordinació de tot el professorat que els imparteix. També es contarà amb professionals dels sector de la Teleassistència
DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS
-                     llibre de text
-                     legislació dependència
-                     registres audiovisuals relacionats amb els teleoperadors
-                     material bibliogràfic formatiu i informatiu que complemente l´aportació teòrica donada en la UD
-                     recursos tecnològics d´informació i comunicació
-         Detallem a continuació els Recursos instrumentals que anem a utilitzar:

-         -Dinàmiques d’activivació,presentació i enquadre
-         -explicació verbal del professor
-         -activitat aprenentagte en aula
-         -llibre Altamar Teleassistencia.
-         -llibre de lectura
-         -apunts
-         -Mapes conceptuals
-         -Croquis
-         -Diagrames  de fluxes d'informació
-         -Role playings
-         -lectures dialógiques
-         -Treball en Blog de la classe
-         -Maquetes de treball
-         -Exercicis  llibre Altamar.
-         -Activitats  autocontrol amb técniques de meditació necesàries i aplicables a Teleassitència..
9- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
EN EL CENTRE:
9.1.--Realització eixides d’aprenentatge i servei al centre assenyalat per direcció en aquest curs.

            Eixida APServei en el propi entorn a concretar dates.-Cas de saturar l'horari definirem les activitats de forma alternativa.

Eixides pedagogiques educatives pel propi barri i entorn.

21-9-18,
19/10/18,
16-11-18,
14-12-18
11-1-19
15-2-19

9.2.-Activitats i Eixides de departament general

Proposarem les eixides amb Equip Educatiu de Cicle per evitar duplicitat i poder aprovar l'esmentada llista amb dates per la PGA en el Consell Escolar.



           
9.3.-EN L´ENTORN PROPIS DEL CICLE DE TAPSD 


11. PLA ESTRATÈGIC PER A LA MILLORA  DE LA CONVIVÈNCIA  A L'IES PEDREGUER (Document publicat pel MEC 2017)

Fonamentació teòrica
La investigació científica internacional ha aportat molts detalls de l'abast, les causes i les formes que poden adoptar la violència, l'assetjament i la conflictivitat en l'àmbit escolar. Però també ha aportat coneixement sobre els elements clau per previndre, detectar i intervenir en aquestos casos. En aquest sentit, la proposta es fonamenta en aquestes investigacions que pretenen superar plantejaments  o pràctiques sense fonamentació científica.
La finalitat d'aquesta proposta és implementar línies d'actuació  que permeten aconseguir els millors i més eficaços resultats per previndre la violència.
Un element clau és introduir una perspectiva comunitària, on la responsabilitat és de tota la comunitat educativa, és a dir, dels professionals, dels estudiants, les famílies i altres agents socialitzadors per prevenir, actuar i intervenir en casos de violència o assejament escolar.
Aquesta proposta té en compte els seguënts set eixos que es desenvolupen des de la perspectiva comunitària:
a) Educació inclusiva
b) Participació de la comunitat educativa
c) Aprenentatge i convivència
d) Educació en els sentiments i en l'amistat
e) Socialització preventiva de la violència de gènere
f) Prevenció de la violència des de la primera infància
g) Atenció i cura de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

Educació Inclusiva
L'enfocament inclusiu permet aconseguir la igualtat d'oportunitats per a totes les persones sense distinció i dirigir esforços a contrarestar les barreres i les relacions de poder que encara predominen en la societat i que els contextos socioeducatius reprodueixen. D'aquesta manera podem prevenir l'assetjament cap a estudiants pertinents a grups en risc (persones LGBTIQ, immigrants, minories ètniques, persones amb discapacitat,…)
La concepció de l'aprenentatge dialògic inclou el principi de igualtat de diferències, el qual considera als grups socials no com superiors o inferiors uns a altres, sinó com diferents i posa èmfasi en la necessitat de garantir la igualtat d'accés i de resultats entre els diferents grups, independentment de la seua diversitat. Per tant, crearem espais de diàleg a les aules, a través de la tutoria, les tertúlies literàries…. Així aconseguirem promoure la igualtat de drets i oportunitats com també el respecte a les diferències per a totes les cultures i condicions, al mateix temps que el diàleg i l'enteniment entre elles.

Participació de la comunitat educativa
La participació de les famílies en el centre és primordial per a la inclusió i, sobretot, per a la millora educativa. Una de les formes de participació és la participació decisiva, que implica el desenvolupament de processos de deliberació sobre les normes que han de regir la convivència en el centre, és el que es denomina el Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes (MDPRC).
Els processos que impliquen no tan sols els familiars en la definició de les normes, sinó també els estudiants, seguint el model d'una ètica procedimental, aconsegueixen una major legimitat del marc normatiu al mateix temps que una responsabilitat compartida de tota la comunitat per al seu compliment. La participació de l'alumnat ha de partir de la motivació, necessitats i interessos i no de programes predissenyats sense comptar amb les seues veus.

Aprenentatge i convivència
L'aprenentatge dialògic planteja l'aplicació de pràctiques que es fonamenten en la pedagogia de màxims i en la heterogeneitat dels grups en les aules. Des de la heterogeneitat i la inclusió de més recursos humans que incentiven les interaccions a l'aula, s'acceleren de forma molt contundent els aprenentatges i es redueixen paralel·lament els conflictes.
És fonamental crear un clima d'aula d'altes expectatives per a la consolidació d'un aprenentatge de màxims i una bona convivència. Per això l'alumnat que té barreres per a l'aprenentatge i la participació no ix de l'aula i és atés fora de l'horari lectiu en l'espai de la biblioteca tutoritzada per la vesprada.

Educació en els sentiments i en l'amistat
La investigació ens diu que promoure accions per al desenvolupament integral de l'alumnat que tenen en compte els sentiments, les emocions i les relacions significatives com l'amistat incideix en la consecució de relacions lliures de violència.
Altre aspecte important és la relació professor-alumne, repercutint directament en la convivència i la seguretat de l'alumne.
A més a més de fomentar l'amistat i les relacions solidàries com un eix que contribueix a crear relacions lliures d'assetjament, és important ressaltar un element clau en el seu desenvolupament: la llibertat. El principi de llibertat i respecte a la voluntat deu complir-se, essent especialment important en casos de persones que han estat víctimes.
Les investigacions ens indiquen com l'amistat, els sentiments i les emocions no s'aprenen en programes separats de les activitats quotidianes o instrumentals de l'aula, sinó en actuacions que consideren ambdós aspectes a la vegada com són les Actuacions Educatives Èxit.

Socialització preventiva de la violència de gènere
És altre element clau per a la gestió i millora de la convivència dins i fora del centre.
Els models d'atracció masculins que tenen èxit socialment, estan lligats a la violència, l'agressivitat i el domini i, per tant, es tracta d'un model de masculinitat tradicional que desprecia  la dona i els altres homes que no responen a aquest patró.
La socialització preventiva, entesa com “el procés social a través del qual desenvolupem la consciència d'unes normes i uns valors que prevenen els comportaments igualitaris i respectuosos”, constitueix la base teòrica que permet plantejar processos de prevenció en el centre.
L'amor com el desig, són sentiments construïts socialment i no instintius i irremeiables i, per tant, poden ser pensats i transformats quan ens condueixen a relacions de domini i submissió. Aquest aspecte pot contribuir poderosament  la concreció d'un llenguatge del desig que dote d'atractiu a les persones amb valors d'igualtat i solidaritat. El llenguatge és sens dubte una ferramenta clau en la socialització de les persones que pot determinar els gustos i preferències dels subjectes.
Les investigacions ens indiquen que el focus del problema no se centra en el tipus de relació sinó amb qui elegim tenir una relació. No hi ha cap problema a enamorar-se i estar entregat a una persona que ens tracta bé, el problema és quan s'escull una persona que ens tracta mal. Davant aquesta situació podem parlar de les Noves Masculinitats Alternatives, que es caracteritzen per tres aspectes:
·        presentar un comportament basat en la seguretat.
·        Ser valents i forts davant les agressions sexistes o racistes.
·        Combinar la bondat amb el desig, és a dir que la igualtat vaja acompanyada de la passió i l'atracció.

Atenció i cura de l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació
La violència, l'assetjament i la conflictivitat escolar deuen entendre's com un fenomen que va molt més enllà dels espais que tradicionalment s'han considerat.
Els estudis que aborden les mesures per a preveure l'assetjament fan referència a la ineficàcia de restringir l'accés als mitjans digitals als menors. De forma contraria, existeix un consens en la comunitat científica en què la pràctica més efectiva per a la prevenció del ciberassetjament i els seus derivats aconsella la sensibilització a un accés a la xarxa en  què els continguts siguen uns criteris de qualitat i a la vegada que desenvolupen una perspectiva crítica sobre aquests mateixos continguts. Des de l'aula hem de inculcar la idea de generar una identitat digital responsable entre l'alumnat, amb una mirada crítica i amb visió a llarg termini.

Línies d'actuació
Entre les línies d'actuació per poder aconseguir la millora de la convivència al centre cal destacar les següents:

Prevenció i control d'incidents violents o d'assetjament en el centre i recolzament a les víctimes de violència i assetjament.

Per erradicar la violència, la intimidació, la discriminació i l'assetjament ha d'haver una resposta unànime i una actitud proactiva de tota la comunitat educativa. És necessari posicionar-se sempre davant la violència, solidaritzar-se i recolzar  les víctimes i trencar la llei del silenci. La millor manera d'evitar aquestes situacions és que existeisca un “rebuig social” generalitzat cap a aquestes conductes i que és necessari evitar prestar més atenció (encara que siga negativa) als agressors i agressores que a la pròpia víctima.

Incorporació d'Actuacions Educatives d'Èxit i de pràctiques basades en evidències científiques per a la millora de la convivència

La millora de la convivència s'aconsegueix, entre d'altres actuacions, incorporant a l'activitat del centre Actuacions Educatives d'Èxit (AEE) i les pràctiques basades en evidències científiques, demostrant la seua efectivitat en aquest àmbit. Les AEE es caracteritzen per una forta implicació de la comunitat i també per haver-se demostrat la seua transferibilitat i universalitat que condueixen a l'eficiència i equitat.

12.- PLA D'ACOMPANYAMENT PER A GARANTIR EL DRET A LA IDENTITAT DE GÈNERE, L'EXPRESSIO DE GÈNERE I LA INTERSEXUALITAT
Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director generalde Política Educativa, per la qual s’estableix el protocol
d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat

1. FINALITAT
Aquest Pla pretén ser una ferramenta eficaç que ens permeta transformar el centre en un espai de llibertat i d’igualtat, en què totes les persones que conformen la comunitat educativa se senten lliures d’exclusió, coaccions de qualsevol tipus i en condicions de construir la seua realitat personal amb plenitud.
La diversitat afectiva, sexual i d'identitats de gènere és una realitat present al nostre IES i que afecta totes les persones que en formen part. Per tant, resulta una necessitat ineludible promoure una millor percepció i coneixement d'aquesta diversitat per a consolidar un model d’escola inclusiva.
A causa de la poca informació sobre la identitat i l’expressió de gènere i sobre la diversitat sexual, hom ha tendit a considerar el tema com a “exòtic” o “rar”, conseqüència de la visió estereotipada que ha prevalgut en la societat i que ara comença a canviar. A aquesta visió esbiaixada de la realitat trans i intersexual, cal afegir les dificultats socials, laborals i assistencials que han impedit a moltes d’aquestes persones, visibilitzar-se o mostrar-se com a tals.
Com a conseqüència d'això, hi ha un nombre elevat de persones que prefereixen sacrificar la identitat de gènere sentida, condicionades per un ambient hostil que els impedeix desenvolupar-se de forma plena, i es veuen abocades al fracàs escolar, laboral, i fins i tot, al suïcidi. En el cas de la intersexualitat, aquestes persones mantenen ocultes i en secret totes les qüestions referides a la seua diversitat corporal per l’estigma social cap a la diferència a què s’exposen.
La història ens ha demostrat que l'atenció a la diversitat suposa una oportunitat de creixement. L'aparició d'allò que s'allunya de l'estàndard sovint altera la realitat social o violenta a una part de la comunitat. Posem per cas el que va succeir en èpoques anteriors, en passar d'escoles segregadores, que separaven l’alumnat per sexes, cap a un model mixt, més ric i representatiu de la societat.
Com a conseqüència d'aquesta visió més integradora poden generar-se tensions amb persones partidàries de silenciar o invisibilitzar la diversitat, però la perspectiva que contemplem és, sobretot, una oportunitat de canvi i transformació que contribuirà a consolidar un model social més just i igualitari.
La vulnerabilitat de l’alumnat amb una identitat de gènere divergent a l’assignada per la societat o de l’alumnat amb una anatomia sexual i reproductiva atípica en termes binaris,i les dificultats a què s'ha d'enfrontar, fan necessària l'assumpció d'una sèrie de recomanacions i de mesures educatives, administratives i organitzatives encaminades a visibilitzar la diversitat sexual i de gènere i a eradicar qualsevol tipus de discriminació que puga patir l’alumnat durant el seu desenvolupament personal en l’entorn social.
El marc de totes les accions a implementar serà el respecte als drets humans i l'atenció a la igualtat en la diversitat, tot considerant el cos sexuat, la dimensió afectivosexual i la identitat de gènere com un aspecte més de la diversitat humana.
Al nostre centre hi ha una gran diversitat, i per tant, és la nostra responsabilitat vetlar perquè aquesta diversitat siga respectada i protegida.
Per tots aquests motius, és funció del centre abraçar la diversitat per mitjà del'educació i crear ambients sense hostilitat, on totes les persones puguen aspirar a ser ciutadans i ciutadanes de ple dret.
El centre ha de ser el motor d’un canvi social més ampli, tant pels seus lligams amb altres institucions i col·lectius, com per tenir la capacitat de formar els i les ciutadanes que prendran les decisions en el futur. El centre és un element transformador i cal ser conscients que els i les estudiants que hui són educats en els valors de la igualtat i la diversitat seran persones adultes més tolerants, que faran avançar la societat cap a la plena igualtat.
Per això, la diversitat i la interrelació que genera el context educatiu ha de serrecollida de forma global en el Projecte educatiu de centre i concretar-se en les programacions didàctiques, en el Pla d'acció tutorial, en el Pla de convivència i igualtat, en la programació d'activitats extraescolars i complementàries i en el reglament de règim intern, perquè qualsevol persona immersa en un procés de canvi de gènere, que expresse un gènere divergent o amb una anatomia sexua intersexual, no quede exclosa del sistema o no reba el tractament integrador i igualitari que l'escola ha de garantir.
És necessari, per tal de fer-ho possible, adoptar pautes que permeten al centre  iniciar actuacions dirigides a l'atenció específica de l’alumnat trans i intersexual, que previnguen situacions de malestar, discriminació, assetjament o tracte desigual.
En tot aquest procés caldrà extremar les mesures de confidencialitat de la  informació gestionada en relació amb les persones trans i intersexuals, així com el respecte absolut a la voluntat d'aquestes persones, de les seues famílies o de qui n’exercisca la tutoria legal, sobre la seua identitat de gènere i com desitgen ser tractades administrativament i en públic.

Actuacions per afavorir l aplena inclusió de l'alumnat amb un desenvolupament sexual diferent

L’assetjament per desenvolupament sexual diferent, identitat o expressió de gènere divergent o per orientació sexual no serà tolerat en cap lloc, ni sota cap circumstància.

El centre ha de garantir un clima de seguretat, de manera que la seua activitat es desenvolupe en espais lliures d’assetjament, agressió o discriminació per qualsevol motiu, i per tant, per identitat o expressió de gènere divergent, per
un desenvolupament sexual diferent o per orientació sexual.
El tutor/a supervisarà la progressió i l'adaptació de l'alumnat i farà un seguiment del cas i registrarà totes les actuacions realitzades. 
  • Participar en l'organització d'activitats formatives que aborden qüestions relatives al desenvolupament sexual diferent, la identitat i l'expressió de gènere, la diversitat LGT.
  • S’adequarà la documentació administrativa del centre docent (llistes de classe, informes d’avaluació, butlletins de notes, sobres de matrícula, identificació del material...) en consideració al nom i el gènere amb què se sent identificat l’alumne o alumna, a petició de la família o de qui n’exercisca la tutoria legal, quan ho comunique per escrit, mentre l’alumne o alumna siga menor d’edat o no estiga emancipat. No obstant això, la documentació oficial de l’alumne o alumna no podrà modificar-se fins que no es realitze el canvi de nom en el Registre Civil i es trasllade al centre la documentació pertinent. En qualsevol cas, es prioritzarà el benestar de l’alumnat.
  • Ens dirigim a l’alumne o alumna pel nom i l’adscripció de gènere que haja escollit i comunicat al centre.
  • Garantim la llibertat de vestimenta amb què l’alumne o alumna se senta identificat, d’acord amb el gènere expressat.
  • L’alumnat accedirà als lavabos i els vestuaris d’acord amb la identitat de gènere manifestada.
  • La coordinadora de d'igualtat i convivència supervisarà totes aquestes actuacions, en col·laboració amb l’equip directiu, l’equip orientador i el tutor o la tutora, especialment, durant el procés de transició de gènere que efectue una persona durant la seua estada al centre educatiu.
  • S’evitarà la realització d’activitats diferenciades per gèneres. Si es produeix en algun cas aquesta diferenciació, el professorat tindrà en consideració el gènere amb què l’alumne o alumna se sent identificat.
  • Es garantirà la coordinació dels membres del claustre i de l'equip docent per a dur endavant les actuacions escaients, després d’haver detectat un possible cas d’identitat de gènere divergent.
  • Es tindrà una cura especial en la configuració del grup-classe de referència de l’alumnat en procés de transició de gènere, de manera que afavorisca la inclusió de l’alumne o l'alumna, tot respectant-ne la integritat de la seua xarxa social.
  • Les persones adultes faran ús d'un llenguatge inclusiu, igualitari i respectuós amb la diversitat. No es permetran usos lingüístics discriminatoris ni actituds arrelades que puguen ser denigrants cap a les persones trans, ni considerar-les falsament innòcues.
  • Les explicacions sobre el desenvolupament sexual de l'ésser inclouran totes les possibilitats anatòmiques existents i no es permetran explicacions que puguen ser discriminatòries i estigmatizants cap a les persones amb intersexualitats.
  • S’evitarà articular discursos basats en estereotips o que pressuposen l’assignació d’un gènere o una orientació sexual determinats pel sexe biològic.
  • Es practicarà la tolerància zero davant qualsevol conducta que atempte contra les particularitats anatòmiques i reproductives i la integritat de la persona objecte de possible assetjament.
  • Es promouran models de masculinitat igualitaris contraposats als models masclistes i de dominació imperants en la societat.

Seguiment
La persona coordinadora d'igualtat i convivència se n'encarregarà de supervisar
l'aplicació d'aquest protocol, i vetlarà perquè:
L'equip orientador preste assessorament psicopedagògic a l’alumnat amb un
desenvolupament sexual diferent, amb disconformitat de gènere o en procés de transició per a fer el seguiment del desenvolupament de la seua vida escolar.
El tutor o la tutora observe i porte un control periòdic del cas, tant de l’estat de
l'alumne o alumna com del grup on s’integra, i es coordine amb l'equip docent del grup classe de referència.
El tutor/tutora, el cap d'estudis, l'equiporientador i el coordinador d'igualtat i convivència es reunisquen de forma periòdica, setmanalment o de forma quinzenal, segons es determine en cada cas.
Es preste una atenció individualitzada a l'alumne o alumna per part de l'equip orientador, tutors, dels membres de l'equip directiu, de la persona coordinadora d'igualtat i convivència i de la resta de l'equip docent. Es pot valorar la conveniència de nomenar un tutor o tutora personal, triat pel propi alumne/a,que siga una persona de referència per a l'alumne/a o amb qui tinga un major grau de confiança i empatia.
L'observació, la supervisió i l’acompanyament d’aquests casos s'ha de realitzar de forma que l'alumne o alumna no perceba un tractament diferenciat que l'estigmatitze i evitar així una doble discriminació.

Formació
  • El coordinador/a de formació, en col·laboració amb coordinador o coordinadora d'igualtat i convivència, organitzarà activitats formatives que aborden qüestions relatives al desenvolupament sexual diferent, la identitat de gènere, la diversitat LGTBI i l’educació afectivosexual, perquè s'incloguen en els plans d'estudi i programacions, a fi que el centre educatiu esdevinga un espa i que garantisca la igualtat i la diversitat, confortable i lliure de discriminació o violència.
En els cursos de formació o tallers impartits per professionals externs, els continguts hauran d’estar avalats per experts i per la literatura científica sobre la matèria (ciències psicosocials i biomèdiques), i s’evitarà, en qualsevol cas, pseudoformació basada en mites, supersticions o estereotips.

  • S’incorporarà un programa d'educació afectiva i sexual, progressiu i adaptat al currículum vigent de les diferents etapes educatives reglades
  • El respecte a la identitat de gènere es tindrà present en qualsevol activitat acadèmica del centre i també en les activitats complementàries i extraescolars.
  • Una vegada finalitzada l'aplicació del protocol, les accions de formació i sensibilització que hagen tingut un impacte positiu seran incorporades als reglaments i plans que regulen el funcionament i la convivència en el centre.



Publicado por en
Etiquetas: , ,

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)